Temari de proves selectives 2026 275 No es requereix que aquest òrgan doni autorització al pla —com sí que es requereix en els casos d’estalvi net negatiu o quan se supera la ràtio d’endeutament—, ni tan sols que l’aprovi, si ha estat aprovat pel ple de la corporació. Del que s’ha exposat se’n pot deduir que pràcticament qualsevol operació d’endeutament que superi els imports de les amortitzacions de deute previstes per a l’exercici situa l’entitat local en posició de desequilibri pressupostari, cosa que l’obliga a efectuar el pla economicofinancer. Tot i això, només quan el desequilibri vagi acompanyat d’estalvi net negatiu, o d’un endeutament superior al 110% dels ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior, és necessària l’autorització de l’òrgan de tutela financera. A més, en aquest cas, a part del pla economicofinancer, s’ha d’aprovar el pla de sanejament financer o el compromís ferm de reducció de deute, segons correspongui. En termes pressupostaris, la capacitat o la necessitat de finançament d’una entitat és mesurada com la diferència entre els ingressos no financers (capítols 1-7 dels ingressos) i les despeses no financeres (capítols 1-7 de les despeses). El resultat d’aquesta operació és el que s’anomena “saldo no financer”. En cas que sigui positiu, indica que l’entitat té capacitat de finançament o superàvit pressupostari no financer. Si el saldo no financer és negatiu, vol dir que l’entitat té necessitat de finançament o, el que és el mateix, que té un dèficit pressupostari no financer. Les EELL de més de 200.000 habitants poden optar per substituir les autoritzacions preceptuades per la presentació d’un escenari de consolidació pressupostària. Aquest escenari ha de contenir el compromís de l’EL, aprovat pel ple, del límit màxim del dèficit no financer i import màxim de l’endeutament per a cadascun dels tres exercicis següents. L’òrgan competent per aprovar l’escenari de consolidació pressupostària és aquell al qual correspon l’autorització de les operacions d’endeutament, amb l’informe previ del Ministeri d’Hisenda en cas que la competència sigui de la Comunitat Autònoma. Sigui com sigui, necessiten l’autorització del Ministeri d’Hisenda les operacions de crèdit a curt termini i a llarg termini, la concessió d’avals i les altres operacions que modifiquin les condicions contractuals o afegeixin garanties addicionals amb intermediació de tercers o sense, en els següents casos: a. Operacions que es formalitzin a l’exterior o amb entitats financeres no residents a Espanya. b. Operacions que s’instrumentin mitjançant l’emissió de deute o qualsevol altra forma d’apel·lació al crèdit públic, sens perjudici del que preveu la llei de mercat de valors Finalment, cal dir que les lleis de pressupostos generals de l’Estat poden fixar anualment límits d’accés al crèdit de les EELL quan es donin circumstàncies que, conjunturalment, puguin aconsellar aquesta mesura per raons de política econòmica general. Els OOAA i les SSMM locals necessiten autorització prèvia del ple de la corporació i informe de la Intervenció per concertar operacions de crèdit a llarg termini. El Ministeri d’Hisenda ha de mantenir una central de riscos que proveeixi informació sobre les diferents operacions de crèdit concertades per les EELL i les càrregues financeres que suposin. El Banc d’Espanya ha de col·laborar amb els òrgans competents del Ministeri d’Hisenda per subministrar la informació que es rebi a través del servei general d’informació de riscos, i, igualment, les CCLL han d’informar els òrgans competents del Ministeri d’Hisenda sobre la resta del seu endeutament i càrregues financeres en la forma i amb l’abast, el contingut i la periodicitat que reglamentàriament s’estableixin.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=