Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics

Temari de proves selectives 2026 285 c. Ingressos de dret privat Són ingressos de dret privat aquells que l’Administració executa actuant com un particular i sotmesa a normes de dret privat. Una definició més completa i exacta es troba en l’article 3 TRLHL, segons el qual constitueixen ingressos de dret privat de les EELL els rendiments o productes de qualsevol naturalesa derivats del seu patrimoni, així com les adquisicions a títol d’herència, llegat o donació. A aquest efecte, es considera patrimoni de les EELL el que constitueixen els béns de la seva propietat, així com els drets reals o personals de què siguin titulars susceptibles de valoració econòmica, sempre que els uns i els altres no es destinin a l’ús o al servei públic. En cap cas no tenen la consideració d’ingressos de dret privat els que procedeixin, per qualsevol concepte, dels béns de domini públic local. També té la consideració d’ingressos de dret privat l’import obtingut en l’alienació de béns integrants del patrimoni de les entitats locals com a conseqüència de la seva desafectació com a béns de domini públic i venda posterior, tot i que fins a aquell moment estiguin subjectes a concessió administrativa. En aquests casos, llevat que la legislació de desplegament de les Comunitats Autònomes prevegi una altra cosa, l’últim concessionari abans de la desafectació té dret preferent d’adquisició directa dels béns, sense que calgui subhasta pública. El règim jurídic aplicable per fer efectius aquests ingressos queda determinat per la subjecció a les normes i als procediments del dret privat, cosa que significa que no els serà aplicable el règim general de recaptació d’ingressos públics del RGR. L’article 5 TRLHL limita la destinació dels ingressos procedents de l’alienació o el gravamen de béns i drets amb la consideració de patrimonials, ja que no es poden destinar a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobrants de vies públiques no edificables o d’efectes no utilitzables en serveis municipals o provincials. d. Les subvencions Les EELL, d’acord amb l’article 2 TRLRHL, també poden ser beneficiàries de subvencions. Es regulen, amb caràcter general i per a totes les entitats locals, en l’article 40 TRLRHL, tot i que hi ha determinades disposicions específiques en l’article 147 TRLHL per a les províncies; en el 153.1.b) per a les àrees metropolitanes, i en la disposició addicional 5a en relació amb les EELL per a serveis de transport col·lectiu urbà. El règim jurídic general de les subvencions, aplicable a totes les Administracions Públiques, és regulat en la LGS, desenvolupada mitjançant el RLGS. Aquest règim general estableix el règim jurídic de l’activitat subvencional de les Administracions Públiques, el procediment de concessió i gestió, el reintegrament, el control financer i el règim sancionador. D’acord amb l’exposició de motius de la LGS, les subvencions són, des de la perspectiva administrativa, una tècnica de foment de determinats comportaments considerats d’interès general per a la gestió d’activitats d’interès públic. Aquest concepte queda recollit en l’article 2 d’aquesta llei: “1. S’entén per subvenció, a l’efecte d’aquesta llei, les disposicions dineràries realitzades per qualsevol dels subjectes previstos en l’article 3 d’aquesta Llei a favor de persones públiques o privades i que compleixi els requisits següents:

RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=