Temari de proves selectives 2026 286 a. Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris. b. Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d’una situació, i que el beneficiari hagi de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert. c. Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tinguin per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o d’interès social o de promoció d’una finalitat pública.” L’article 40 TLRHL determina que les subvencions que obtinguin les entitats locals amb destinació a les seves obres i serveis no poden ser aplicades a atencions diferents d’aquelles per a les quals van ser atorgades, excepte, si s’escau, els sobrants no reintegrables la utilització dels quals no s’hagi previst en la concessió. Per garantir-ho, les entitats públiques atorgants poden verificar la destinació que es dona a les subvencions. Si, després de les actuacions de verificació, resulta que les subvencions no s’han destinat a les finalitats per a les quals es van concedir, l’entitat pública atorgant n’ha d’exigir el reintegrament de l’import o el pot compensar amb altres subvencions o transferències a què tingui dret l’entitat afectada, amb independència de les responsabilitats que corresponguin. LA IMPOSICIÓ I L’ORDENACIÓ DE TRIBUTS I L’ESTABLIMENT DE RECURSOS NO TRIBUTARIS L’article 133.2 CE preveu la possibilitat que les CCAA i les EELL puguin establir recursos de caràcter tributari, d’acord amb el que estableixin les lleis de l’Estat. L’article 106 LRBRL disposa: “1. Les entitats locals tenen autonomia per establir i exigir tributs d’acord amb el que preveu la legislació de l’Estat reguladora de les hisendes locals i les lleis que dictin les comunitats autònomes en els supòsits expressament previstos. 2. La potestat reglamentària de les entitats locals en matèria tributària s’exerceix a través de les ordenances fiscals reguladores dels seus tributs i de les ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. De les corporacions locals poden emanar disposicions interpretatives i aclaridores d’aquestes.” Així doncs, l’efectivitat de les potestats de les EELL per establir i exigir tributs pressuposa que tinguin capacitat per acordar la imposició dels tributs que els són propis, desenvolupar reglamentàriament les normes legals reguladores d’aquests tributs i, finalment, gestionar-los. La potestat reglamentària de les EELL en matèria tributària no és absoluta, sinó limitada pel principi de legalitat que regeix en aquest àmbit, ja que la Constitució reserva la potestat originària per establir tributs, mitjançant llei, a l’Estat. Un cop la llei estatal les habiliti per establir i exigir impostos, les entitats locals poden: • Desenvolupar reglamentàriament les normes substantives reguladores dels tributs que els són propis (OOFF). • Desenvolupar reglamentàriament les normes formals de gestió, recaptació i inspecció dels tributs locals (ordenances generals).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=