Temari de proves selectives 2026 348 Substitut del contribuent La Llei estableix que en aquells casos en què el transmissor o constituent d’un dret real a títol onerós sigui una persona física no resident a Espanya, té la consideració de substitut del contribuent qui adquireix el terreny o bé la persona a favor de la qual es constitueix o transmet el dret de què es tracta. Per tant, en aquests supòsits l’Administració tributària està obligada a exigir l’import del deute en primer terme al substitut del contribuent, i només després d’haver-lo acreditat com a fallit pot adreçar-se contra el contribuent i requerir-li el pagament del deute pel principal. BASE IMPOSABLE, TIPUS DE GRAVAMEN I QUOTA LÍQUIDA És constituïda per l’increment real de valor dels terrenys de naturalesa urbana que es posa de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d’un període de vint anys. Es determina, sens perjudici del que disposa l’apartat 5 d’aquest mateix article, multiplicant el valor del terreny en el moment de la meritació, calculada conforme al que s’estableix en els apartats 2 i 3, pel coeficient que correspongui al període de generació conforme al que preveu l’apartat quart. Amb la finalitat de donar compliment a la STC de 26 d’octubre de 2021, el Reial Decret Llei 26/2021, de 8 de novembre, instaura un nou mètode de càlcul que adequa la base imposable de l’impost a la capacitat econòmica efectiva del contribuent. S’estableixen dues opcions per determinar la quota tributària i s’aplica la més beneficiosa per al contribuent: la base imposable ha de ser el resultat de multiplicar el valor cadastral pels nous coeficients, que han de tenir en compte la realitat immobiliària, o per la diferència entre el preu de venda i el d’adquisició. El Reial Decret Llei regula els nous mètodes de càlcul de la base imposable: Plusvàlua objectiva: la base imposable de l’impost és el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl pels coeficients que aproven els ajuntaments en el moment de la meritació. El valor del terreny en el moment de la meritació ha de ser el resultat del que estableixen les regles següents: a. En les transmissions de terrenys, el seu valor en el moment de la meritació ha de ser el que tinguin determinat en aquell moment a l’efecte de l’IBI. No obstant això, quan l’esmentat valor és conseqüència d’una ponència de valors que no reflecteix modificacions de planejament aprovades amb posterioritat a l’aprovació d’aquesta ponència, aquest impost es pot liquidar provisionalment d’acord amb aquell valor. En aquests casos, en la liquidació definitiva s’ha d’aplicar el valor dels terrenys un cop s’hagi obtingut conforme als procediments de valoració col·lectiva que s’instrueixen, referit a la data de la meritació. Quan aquesta data no coincideixi amb la d’efectivitat dels nous valors cadastrals, s’han de corregir aplicant els coeficients d’actualització corresponents i establerts a aquest efecte en les lleis de pressupostos generals de l’Estat. Quan el terreny, tot i ser de naturalesa urbana o integrat en un bé immoble de característiques especials, en el moment de la meritació de l’impost no té determinat un valor cadastral, l’ajuntament pot fer-ne la liquidació quan aquest valor cadastral sigui determinat i referint-lo en el moment de la meritació. Els ajuntaments poden establir en l’OF un coeficient reductor sobre el valor assenyalat en els paràgrafs anteriors que ponderi el seu grau d’actualització, amb el màxim del 15%. b. En la constitució i la transmissió de drets reals de gaudi limitadors del domini, els percentatges anuals que conté l’apartat 4 d’aquest article s’han d’aplicar sobre la part del valor definit en el paràgraf a) anterior, que representi, respecte a aquest, el valor dels drets esmentats, calculat mitjançant l’aplicació de les normes fixades a l’efecte de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=