Temari de proves selectives 2026 243 En la declaració de la causa de l’expropiació hi ha de constar específicament la destinació posterior del bé que s’expropia, atès que totes les expropiacions queden vinculades a la realització d’aquesta destinació, i l’incompliment per part del beneficiari atribueix al propietari un dret de reversió sobre l’objecte expropiat perquè afecta la mateixa validesa de l’expropiació. En tot cas, correspon a la llei determinar cada una de les expropiacions que s’han de qualificar d’utilitat pública o d’interès social, sense que sigui viable determinar-les mitjançant la potestat reglamentària. EL PROCEDIMENT GENERAL Declaració d’utilitat pública o d’interès social Segons l’article 9 de la LEF, per fer expropiació forçosa és indispensable una declaració prèvia d’utilitat pública o d’interès social de la finalitat a què hagi d’afectar l’objecte expropiat. Aquesta declaració és pressupòsit indispensable per a l’exercici de la potestat expropiadora. Requisits de la declaració d’utilitat pública La LEF distingeix segons si es tracta de la declaració d’utilitat pública de béns mobles o de béns immobles a. La declaració d’utilitat pública dels béns immobles, d’acord amb els articles 10 i 11 de la LEF, requereix: • Una norma amb rang de llei per a cada cas concret. • S’admet, tanmateix, la declaració de la utilitat pública dels béns immobles mitjançant la forma següent: o Declaració genèrica per llei. o Aplicació posterior a cada cas concret mitjançant acord del Consell de Ministres (o dels consells de govern de les CCAA), excepte que, per a categories determinades d’obres, serveis o concessions, les lleis reguladores hagin disposat una altra cosa. • La LEF també admet les declaracions implícites (exclusivament per als béns immobles). Així, l’article 10 especifica que la utilitat pública s’entén implícita, en relació amb l’expropiació d’immobles, en tots els plans d’obres i serveis de l’Estat, la província, els municipis i les Comunitats Autònomes. Aquesta via, que ha estat sistemàticament utilitzada, ha reduït en gran mesura l’exigència d’una habilitació legislativa. b. La declaració d’utilitat pública dels béns mobles se subjecta al procediment següent: • Amb caràcter general, la utilitat pública dels béns mobles ha de ser declarada expressament i singularment mitjançant llei per a cada cas concret. Aquesta regla general, però, s’observa poc a la pràctica. • A la pràctica, la forma més usual de declaració pública, que també permet la LEF, és la següent: o Declaració genèrica per llei de la utilitat pública i de la procedència general d’expropiar per una categoria especial de béns. o Posterior aplicació per a cada cas concret, en què de vegades només fa falta l’acord del Consell de Ministres (o del consell de govern de les Comunitats Autònomes).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=