Temari de proves selectives 2026 244 Requisits per a la declaració d’interès social La declaració de l’interès social se subjecta al següent procediment (art. 13 LEF): • Amb caràcter general, l’interès social ha de ser declarat expressament i singularment mitjançant llei per a cada cas concret. • També es permet que la declaració d’interès social s’efectuï de la següent manera (és la forma més usual, a la pràctica): o Declaració genèrica per llei de l’interès social i, per tant, de la procedència general d’expropiar per una categoria especial de béns. o Posterior aplicació a cada cas concret. En cada cas farà falta l’acord del Consell de Ministres (o del consell de govern de les Comunitats Autònomes). Llevat que la declaració sigui per llei, l’expedient expropiador pròpiament dit comença amb un primer acord en què l’Administració determina concretament quins són els béns i els drets objecte de l’expropiació. En la pràctica administrativa, però, les declaracions expresses d’utilitat pública són excepcionals. El Tribunal Suprem no es mostra gaire exigent amb les característiques formals del document o de l’acte administratiu en què es fa constar la declaració d’utilitat pública, que dona per efectuada amb la simple menció dels béns en els plans d’obres o en un decret de declaració i de protecció d’un conjunt monumental. Aquestes solucions provoquen que, en la major part dels procediments, aquest tràmit impliqui la necessitat d’ocupació. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó 109/2007, de 7 març, assenyala concretament: “La declaració d’utilitat pública no forma part, en rigor, del procediment expropiatori, sinó que és un pressupòsit d’habilitació, tant en la regulació expropiatòria comuna com en el supòsit especial dels hidrocarburs, tot i que, en aquesta regulació especial, aquesta porta implícita la necessitat d’ocupació dels béns o d’adquisició dels drets afectats i implica l’ocupació urgent a l’efecte de l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa. Necessitat d’ocupació de béns o adquisició de drets (arts. 15 a 23 LEF) Un cop declarada la utilitat pública o l’interès social, l’Administració resol quant a la necessitat concreta d’ocupar els béns o d’adquirir els drets estrictament indispensables per a la finalitat de l’expropiació. En aquesta fase, l’Administració expropiant o el beneficiari de l’expropiació han de formular una relació concreta i individualitzada que descrigui, en tots els aspectes materials i jurídics, els béns o els drets necessaris per expropiar (art. 15 LEF). Quan el projecte d’obres o de serveis ja incorpori la descripció material i detallada dels béns o dels drets a expropiar, la necessitat d’ocupació s’entén implícita en l’aprovació del projecte, tot i que el beneficiari resta igualment obligat a formular la relació esmentada a fi de determinar les persones interessades. Per efectuar la declaració de necessitat d’ocupació, cal seguir els tràmits següents: • El beneficiari ha de formular una relació concreta i individualitzada en què es descriguin, tant en l’aspecte material com en el jurídic, els béns o els drets que calgui expropiar. • La relació de béns i drets s’ha de publicar en els butlletins oficials, en un dels diaris de més circulació i en el taulell d’anuncis de l’ajuntament. • Compliment d’un termini d’informació pública de quinze dies.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=