Temari de proves selectives 2026 245 • En aquest termini, qualsevol persona pot presentar al·legacions per rectificar errors o oposar-se a la necessitat d’ocupació, tot i que en aquest últim cas s’han d’indicar els motius pels quals s’ha de considerar preferent l’ocupació d’altres béns o l’adquisició d’altres drets diferents no compresos en la relació a fi de considerar-los més convenients a la necessitat pública o l’interès social. • Si la necessitat d’ocupació ja s’ha considerat implícita, per aprovació d’un projecte d’obres o de serveis, únicament es poden al·legar errors de la relació. • Un cop finalitzat el període d’informació pública se n’obre un altre de vint dies en què l’Administració ha d’examinar i qualificar els escrits d’oposició presentats, i rectificar o complementar les dades, si escau, com a resultat de les al·legacions dels particulars. • Com a conclusió d’aquestes actuacions preparatòries, s’ha de portar a terme l’acte administratiu que inicia l’expedient expropiador: l’acord de la necessitat d’ocupació (article 21.1 LEF). Aquest acord s’ha de publicar tal com es preveu en els articles 18 i 21 LEF i, a més, s’ha de notificar a totes les persones interessades en el procediment. L’acord ha de reunir els següents requisits de fons i forma: o Descripció detallada dels béns i els drets que afecten l’expropiació. o Designació nominal dels interessats amb què s’hagi d’entendre l’expedient. D’acord amb els articles 3 i 4 LEF, tenen la consideració d’interessat: - El propietari de la cosa o el titular del dret objecte de l’expropiació. Ho són els qui constin amb aquest caràcter en registres públics que produeixin presumpció de titularitat, que només pot ser destruïda judicialment, o, si no n’hi ha, els qui apareguin amb aquest caràcter en registres fiscals o, finalment, els qui ho siguin públicament i notòriament. - Sempre que ho sol·licitin i acreditin oportunament la seva condició, s’entenen també les diligències amb els titulars de drets reals i d’interessos econòmics directes sobre la cosa expropiable, així com amb els arrendataris quan es tracti d’immobles rústics o urbans. En aquest últim cas, s’ha d’iniciar per a cada un dels arrendataris el corresponent expedient incidental a fi de fixar la indemnització que els pugui correspondre. Si dels registres que esmenta l’article 3 en resulta l’existència dels titulars a què fa referència el paràgraf anterior, és preceptiva la seva citació en l’expedient d’expropiació. Contra aquest acord, si és estatal, escau el recurs d’alçada davant del ministeri corresponent. La interposició té efectes suspensius fins que es dicta la resolució expressa (art. 22.3 LEF). L’article 22.3 LEF exclou la possibilitat d’interposar recurs contenciós administratiu, tot i que aquesta previsió s’ha d’entendre derogada perquè és incompatible amb els articles 24 i 106 de la CE. Determinació del preu just La finalitat d’aquesta fase és la determinació del valor dels béns o dels drets expropiats. S’inicia una vegada és ferm l’acord en què es declara la necessitat d’ocupació de béns o d’adquisició de drets (art. 25 LEF). La determinació del preu just pot ser realitzada: • De mutu acord; • en defecte de mutu acord, pel jurat d’expropiació; • pels tribunals contenciosos administratius.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=