Temari de proves selectives 2026 246 L’article 56 LEF disposa que, un cop transcorreguts sis mesos des de l’inici legal de l’expedient expropiatori (acord de necessitat d’ocupació) sense que s’hagi determinat per resolució definitiva el preu just dels béns o dels drets per culpa de l’Administració expropiant, aquesta ha d’abonar a l’expropiat una indemnització que consisteix en l’interès legal del preu just fins al moment en què aquest sigui determinat. S’ha de liquidar, amb efectes retroactius, una vegada determinat el preu just. Determinació per acord mutu S’ha d’ajustar als tràmits següents: • Proposta del cap del servei en què es concreti l’acord amb el propietari, amb remissió dels antecedents que permetin apreciar el valor del bé. • Informe dels serveis tècnics en relació amb el valor del bé. • Fiscalització de la despesa per part d’Intervenció. • Acord del ministre o de l’òrgan competent de l’entitat expropiant. Un cop feta la tramitació exposada, el conveni es perfecciona amb el simple consentiment que manifesten el propietari dels béns o dels drets a expropiar i l’Administració expropiant. Ara bé, si passen quinze dies sense que es resolgui per mutu acord, s’ha d’iniciar la tramitació ordinària. No obstant això, el mutu acord es pot adoptar en qualsevol moment de l’expedient, fins que decideixi el jurat d’expropiació. Expedient ordinari: determinació per part del jurat d’expropiació La determinació del preu just es tramita mitjançant peça separada, encapçalada per la descripció exacta del bé concret a expropiar, la qual requereix la formació d’un expedient per a cada propietari de béns expropiables. Tanmateix, hi ha d’haver un únic expedient si el bé objecte d’expropiació pertany en comú a diverses persones o quan diferents béns constitueixin una unitat econòmica. L’article 27 considera una unitat econòmica en els següents supòsits: • Si es tracta de finques rústiques o urbanes, inscrites o susceptibles d’inscripció sota un mateix número, d’acord amb el que disposa la Llei hipotecària. • Si són coses mobles, quan existeixi una universitat de fet o de dret. L’Administració requereix els propietaris perquè formulin full d’apreuament en què es concreti el valor del bé en un termini de vint dies a comptar des de l’endemà de la notificació. La valoració ha de ser motivada i avalada per un pèrit amb títol expedit per l’Estat. L’Administració expropiant ha d’acceptar o refusar la valoració en el mateix termini. Si l’accepta, ha de pagar i ocupar. Si refusa la valoració, s’estén full d’apreuament, que s’ha de notificar a l’interessat, que el pot acceptar o refusar. En aquest darrer cas, ha de presentar al·legacions, mètodes de valoració alternatius i proves, i passar l’expedient al jurat provincial d’expropiació, que, a la vista dels fulls d’apreuament, decidirà sobre el preu just. El jurat, un cop examinats els fulls d’apreuament (valoració) formulats pels propietaris i l’Administració, ha de decidir executòriament sobre el preu (just) que correspongui als béns o als drets objecte de l’expropiació. La resolució del jurat d’expropiació ha de ser necessàriament motivada i ha de contenir els raonaments sobre els criteris de valoració seguits en relació amb el que disposa la LEF. Contra aquesta resolució, que s’ha de notificar a l’Administració i al propietari, només escau el recurs contenciós administratiu.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=