Temari de proves selectives 2026 116 El règim de valoracions s’estructura segons la situació bàsica del sòl, de manera que s’abandona la classificació clàssica, en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, a l’efecte de la valoració. L’objectiu principal és assegurar una valoració justa, que faci prevaler la situació física real del terreny i es desvinculi de les expectatives de transformació urbanística o de la mera classificació urbanística assignada pel planejament. Així, s’estableix el binomi de valoració situació bàsica del sòl – valoració urbanística, que delimita clarament la valoració de sòl rural i de la de sòl urbanitzat. En matèria d’expropiació forçosa per raó urbanística, la legislació catalana, recollida, principalment, en el TRLUC, determina que la valoració de béns i drets s’ajusta, amb caràcter general, als criteris previstos en la legislació estatal sobre règim de sòl i valoracions, llevat d’algunes regles específiques relatives, per exemple, a la indemnització anticipada en casos d’ocupació directa. Valoració del sòl rural L’article 36 TRLSU recull la tendència iniciada amb la Llei del sòl 8/2007 per a la valoració del sòl rural: s’abandona el mètode de comparació amb finques anàlogues i es recorre al mètode de capitalització de rendes, reals o potencials —les que siguin superiors—, segons l’estat d’explotació en el moment a què s’entengui referida la valoració, sense oblidar, però, que la localització influeix en el valor d’aquest sòl, atès que la renda de posició és un factor rellevant en la formació tradicional del preu del sòl. Quan el sòl sigui rural: • Els terrenys es taxen mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial de l’explotació —la que sigui superior—, segons el seu estat en el moment a què s’hagi d’entendre referida la valoració. La renda potencial es calcula atenent al rendiment de l’ús, el gaudi o l’explotació de què siguin susceptibles els terrenys, de conformitat amb la legislació que els sigui aplicable, utilitzant els mitjans tècnics normals per a la seva producció. Inclou com a ingressos, si escau, les subvencions que, amb caràcter estable, s’atorguin als cultius i als aprofitaments considerats per al càlcul, i se’n descompten els costos necessaris per a l’explotació considerada. El valor del sòl rural obtingut d’aquesta manera pot ser corregit a l’alça fins a un màxim del doble, en funció de factors objectius de localització, com l’accessibilitat a nuclis de població o a centres d’activitat econòmica o la ubicació en entorns de singular valor ambiental o paisatgístic, l’aplicació i la ponderació dels quals han de ser justificades en el corresponent expedient de valoració, en els termes que s’estableixin reglamentàriament. • Les edificacions, les construccions i les instal·lacions, quan s’han de valorar amb independència del sòl, es taxen pel mètode del cost de reposició, segons el seu estat i antiguitat en el moment a què s’hagi d’entendre referida la valoració. • Les plantacions i els sembrats preexistents, així com les indemnitzacions per raó d’arrendaments rústics o altres drets, es taxen d’acord amb els criteris de les lleis d’expropiació forçosa i d’arrendaments rústics.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=