Temari de proves selectives 2026 121 El legislador del sòl estatal ha configurat el dret de superfície amb un doble vessant: d’una banda, com a dret a edificar en la rasant, el vol i el subsol d’una finca aliena, mantenint la propietat temporal de les construccions o les edificacions realitzades, i, de l’altra, com a dret a adquirir la propietat temporal d’una edificació ja existent, sens perjudici de la propietat separada del titular del sòl. La transmissió, el gravamen i l’extinció del dret de superfície, d’acord amb l’article 54 TRLSRU, es formalitzen en escriptura pública i tenen una durada màxima no superior als noranta-nou anys. Poden constituir-se a títol onerós o gratuït. Respecte a la constitució gratuïta, hi ha dos supòsits: • El supòsit en què el superficiari no paga cap preu per construir i guardar la propietat temporal del que s’ha edificat, sens perjudici que, un cop transcorregut el termini estipulat, reverteixi la propietat del que s’ha edificat en el concedent. • El supòsit en què es constitueix un dret de superfície sobre una construcció preexistent i s’adquireix la propietat temporal de manera gratuïta, sens perjudici de la propietat separada del titular del sòl. Pel que fa a la constitució del dret de superfície a títol onerós, la contraprestació del superficiari pot consistir en un tant alçat o un cànon periòdic, o en l’adjudicació de locals o habitatges o drets d’arrendament d’uns i altres a favor del propietari del sòl, o en diverses d’aquestes modalitats alhora. Es reconeix la transmissibilitat d’aquest dret de superfície, així com la possibilitat de subjectar-lo a gravamen sense més limitacions que les fixades en constituir-lo. El superficiari pot constituir la propietat superficiària en règim de propietat horitzontal, amb separació del terreny corresponent al propietari, sempre que les característiques del que s’ha construït ho permetin. Es poden incloure, en la constitució del dret de superfície, clàusules i pactes relatius a drets de tanteig i de retracte a favor del propietari. Finalment, es preveu el règim d’extinció del dret de superfície en dos supòsits diferents: Per no haver edificat, de conformitat amb l’ordenació territorial i urbanística, en el termini previst en el títol de constitució. Pel transcurs del termini de durada del dret. ASPECTES FINANCERS, PRESSUPOSTARIS I COMPTABLES DE L’URBANISME. CONTRIBUCIONS ESPECIALS I QUOTES D’URBANITZACIÓ Els procediments de gestió o execució urbanística es caracteritzen, ateses les respectives legislacions autonòmiques, per la seva creixent complexitat, cosa que, juntament amb la tradicional limitació de recursos, ha fet que les entitats locals busquin diferents sistemes per sufragar les despeses derivades de les actuacions urbanístiques i per intentar repercutir els costos en els propietaris que obtenen plusvàlues derivades d’aquestes actuacions. Les contribucions especials, com a recurs de naturalesa tributària —i d’acord amb l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda 3565/2008, de 3 desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, en vigor des de l’1 de gener de 2010—, són ingressos que s’han de pressupostar en el concepte 350, si financen l’execució d’obres, i en el 351, si financen l’establiment o l’ampliació de serveis públics.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=