Temari de proves selectives 2026 122 En estar directament i inseparablement vinculades a l’obra que financen, les contribucions especials són ingressos lligats a despeses amb finançament afectat i, per tant, han de portar una comptabilitat separada i independent, amb un codi únic que les identifiqui al llarg de tota la realització, tant de la despesa com de l’ingrés. A més, donen lloc a desviacions de finançament, normalment negatives, perquè la despesa s’ha fet abans que l’ingrés, llevat que s’hagi fet el cobrament anticipat de les contribucions, cas en què donen lloc a desviacions positives de finançament. Per la seva part, les quotes d’urbanització, a diferència de les contribucions especials, tenen naturalesa d’ingressos de dret públic, no tributaris. Segons l’Ordre MEH 3565/2008, de 3 de desembre, el concepte pressupostari a què s’han d’imputar els ingressos o els drets procedents del cobrament de quotes d’urbanització és el 395.10: “Ingressos derivats d’actuacions urbanístiques com a conseqüència d’aportacions exigides per l’entitat local als propietaris dels terrenys per urbanitzar amb l’objecte de finançar les despeses d’urbanització.” Comptablement, si són aportades en metàl·lic, s’imputen a la rúbrica 745 (“Quotes d’urbanització”), i si són pagades amb terrenys, s’han de fer els corresponents ajustaments en el balanç patrimonial, i, en tot cas, s’han d’aplicar l’IVA suportat i el deduït. Els convenis urbanístics Cal precisar que el terme conveni no fa referència a una figura jurídica unitària, sinó més aviat a un tipus d’acord homogeni en què domina la idea de col·laboració entre les parts que hi intervenen. El que unifica els convenis urbanístics és la referència que hi fa la legislació urbanística en el sentit que són la manifestació d’una manera d’administrar en què els ajuntaments reconeixen la insuficiència de les potestats de què són titulars i busquen la col·laboració dels particulars. La legislació urbanística no aporta una definició legal de la figura, però, malgrat aquesta absència i la dificultat de fer-ne una definició autònoma, abstracta i universal, es poden definir a partir de determinades característiques uniformes del conveni urbanístic: • Instrument bilateral o multilateral d’acord de voluntats en l’àmbit del dret urbanístic i en el marc de l’ordenament jurídic. • El subscriuen l’Administració i els particulars (promotors, propietaris, de sòl, juntes de compensació, veïns...). • Té una naturalesa contractual (la majoria), de la qual deriven efectes jurídics. • Habitualment, comporta contraprestacions o compromisos entre les parts atorgants. • Combina elements del dret administratiu i del dret privat. • La seva característica fonamental és l’interès públic. • S’atorga sense perjudici de les prerrogatives de l’Administració, si escau, d’interpretació i de modificació per raons d’interès públic (ius variandi). • Executivitat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=