Temari de proves selectives 2026 123 Naturalesa jurídica dels convenis urbanístics La naturalesa jurídica del conveni urbanístic és determinada pel seu contingut, és a dir, depèn de què regula el conveni i de com ho regula. Aquests elements determinen, bàsicament, una de les següents fórmules: simples acords d’intencions, actes jurídics unilaterals o contractes administratius innominats. La naturalesa contractual del conveni urbanístic, a més de ser determinada per la reiterada apreciació jurisprudencial, ho és pel fet que les parts atorgants acorden contraprestacions o compromisos que han de dur a terme. I el seu caràcter administratiu és determinat pel fet que una de les parts és l’Administració Pública, que té com a finalitat o funció administrar d’acord amb els interessos públics; de manera que la seva actuació, en el cas dels convenis urbanístics, no és procurar-se un bé o un servei a canvi d’un preu (contractes administratius típics d’obres i serveis). Així, administrar urbanísticament el territori, sigui planificant o bé gestionant, esdevé l’objecte del contracte administratiu. Classes Es poden distingir dues classes de convenis, els típics i els atípics. Els típics són els convenis reconeguts de forma expressa per una norma. El problema el poden plantejar els convenis atípics, és a dir, els que no han estat previstos en la normativa, que, en l’àmbit urbanístic, són la majoria. D’entre els convenis urbanístics atípics, la doctrina majoritària, la normativa de les CCAA i, darrerament, la jurisprudència del TS tendeixen a distingir dos grans grups: a. Convenis que tenen per objecte la gestió i l’execució del planejament en vigor Representen i es plantegen com un mitjà de col·laboració dels particulars amb l’Administració en la gestió i l’execució urbanístiques. En aquests convenis hi ha un concert entre l’Administració i el particular en què es pacta o regula la forma del compliment de les obligacions establertes dins el marc legislatiu urbanístic, amb un cert exercici de les potestats administratives, però sense elements discrecionals, ja que aquests convenis es limiten a resoldre una situació concreta en un marc legal determinat, que també atorga a les parts un ampli marge. La seva finalitat primordial és solucionar un problema determinat d’acord amb la normativa del planejament ja aprovada. De fet, en aquest tipus de convenis no hi ha en joc interessos públics urbanístics, sinó, exclusivament, interessos patrimonials de les parts. Els convenis urbanístics de gestió o execució no són, en essència, un sistema d’actuació o gestió urbanística, sinó un instrument que modula els sistemes típics previstos en les lleis d’urbanisme. b. Convenis que tenen per objecte el contingut de possibles modificacions del planejament en vigor (convenis urbanístics de planejament) Són els convenis que presenten més complexitat i, tanmateix, són els més usuals. Tenen per objecte l’exercici de la potestat discrecional de planejament, és a dir, la seva finalitat és preparar i posar en marxa una modificació futura de l’ordenació vigent. El que mou l’Administració a atorgar aquests convenis sovint és un finançament i l’obtenció de terrenys que necessita per construir infraestructures, o també més cessions gratuïtes d’equipaments i espais lliures, més obra d’urbanització gratuïta i, finalment, assegurar-se una execució ràpida.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=