Temari de proves selectives 2026 137 • Equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. • Infraestructures d’accessibilitat. • Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics, com telecomunicacions, i infraestructura hidràulica general, abastament i sanejament d’aigua, tractament de residus, producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic. Al marge d’aquestes actuacions específiques d’interès públic, en sòl no urbanitzable només és possible fer-hi les següents construccions (article 47.6 TRLUC): • Construccions pròpies d’activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals, etc. • Construccions destinades a habitatge familiar vinculades a aquestes explotacions. • Estacions de carburant i altres serveis de xarxa viària. • Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques. • Construccions destinades a l’activitat de càmping autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal i per a les quals s’exigeix, en tots els casos, la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. • Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. En els articles 48, 49 i 50 TRLUC s’estableixen els procediments per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable, el procediment per a l’aprovació de determinats projectes de noves construccions en sòl no urbanitzable, i el procediment d’aprovació de projectes de reconstrucció i de rehabilitació de masies i cases rurals. També s’ha de fer referència a les prohibicions en sòl no urbanitzable que delimiten, a sensu contrario, el contingut del dret de propietat del sòl quan recau sobre sòl no urbanitzable o sòl rural. En sòl no urbanitzable queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques, sense que en cap cas no s’hi puguin efectuar divisions, segregacions o fraccionaments de qualsevol tipus en contra del que disposin la legislació agrària i la forestal o altres de naturalesa similar. Es considera parcel·lació urbanística la divisió simultània o successiva de terrenys en dos o més lots que puguin donar lloc a la constitució d’un nucli de població. La formació d’un nucli de població és un concepte jurídic indeterminat, en la definició del qual té un paper molt important la legislació sectorial. El TRLUC estableix que, en les determinacions de propietat, divisions i segregacions de terreny rústic, no es poden fer fraccionaments en contra del que disposin les legislacions agrària i forestal. La Llei de modernització d’explotacions agràries estableix que la divisió o la segregació en sòl no urbanitzable no es poden dur a terme si donen lloc a porcions de terrenys de superfície inferior a la unitat mínima de cultiu. Tant la definició de la unitat mínima de cultiu com la seva determinació corresponen a la legislació autonòmica; a Catalunya regeixen el Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de cultiu, i el Decret 35/1990, sobre unitat mínima forestal.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=