Temari de proves selectives 2026 138 EL RÈGIM JURÍDIC DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE El patrimoni públic de sòl i habitatge constitueix un patrimoni especial que és regulat per la seva legislació específica i per la normativa general sobre el patrimoni. Ja des de la Llei de sòl estatal de 1956, el patrimoni municipal de sòl es regula com un conjunt de béns dels quals es poden servir les corporacions locals per regular el preu de mercat dels solars amb la finalitat de prevenir, encaminar i desenvolupar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions. Al patrimoni públic de sòl i habitatge el TRLUC hi dedica el títol V (“Instruments de la política de sòl i habitatge”), i el RLUC, el títol sisè (articles 220 a 233). El constitueixen la Generalitat de Catalunya —mitjançant l’Incasòl— i els ajuntaments. La destinació i la finalitat d’aquest patrimoni són les que marca el seu règim jurídic. El patrimoni municipal de sòl i habitatge es regeix pel principi d’exclusivitat de destinació: la finalitat bàsica d’aquest patrimoni és servir d’instrument per a un correcte desenvolupament urbà. Per aquest motiu, els ingressos que generi només es poden destinar a les despeses urbanístiques que provoqui o a incrementar, millorar o conservar el patrimoni existent. El patrimoni municipal de sòl i habitatge és un patrimoni diferenciat de la resta de patrimoni de l’ajuntament, i, allà on és de constitució obligatòria (article 163 TRLUC), s’aplica el règim que estableix la Llei d’urbanisme per als béns que l’integren, encara que no s’hagi constituït formalment (article 220.2 RPEL). La constitució de patrimoni municipal de sòl i habitatge és obligatòria per als municipis que disposin d’un planejament urbanístic general que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament, i és voluntària per als altres municipis. Així doncs, es pot entendre que el règim del patrimoni municipal de sòl i habitatge és aplicable a tots els municipis pel que fa al sòl amb aprofitament urbanístic adquirit per cessió obligatòria i gratuïta, i als municipis que el constitueixen voluntàriament pel que fa a la resta de béns que n’integren el concepte. Objecte El volum del patrimoni municipal de sòl i habitatge s’ha d’ajustar a les necessitats previstes pel POUM i pel PAUM, així com als mitjans econòmics de cada ajuntament. Poden integrar el patrimoni municipal de sòl i habitatge d’una corporació municipal: • Edificis i sòl susceptible de complir les finalitats previstes en l’article 160.5 i, en tot cas, d’acord amb l’article 223 RLUC: a. Els terrenys, en qualsevol classe de sòl, o els altres béns de caràcter patrimonial obtinguts per cessió o per expropiació urbanístiques, per l’exercici dels drets de tanteig i retracte i, en general, per qualsevol instrument d’execució del planejament urbanístic. b. Els terrenys o altres béns immobles de caràcter patrimonial que s’adquireixin amb els recursos derivats de la gestió o l’alienació de béns integrants d’aquest patrimoni, o per permuta d’aquests béns, sempre que no s’afecti el domini públic. c. Els terrenys inclosos en qualsevol classe de sòl o altres béns immobles de caràcter patrimonial, adquirits per qualsevol títol, que l’ajuntament acordi incorporar a aquest patrimoni.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=