Temari de proves selectives 2026 141 Com a excepció, es permeten cessions a títol gratuït o per un preu inferior al resultant de la valoració per part dels propietaris, amb una clàusula de reversió en cas que els terrenys no es vinculin a necessitats de caràcter social o a finalitats d’equipament comunitari, a la generació d’activitat econòmica en àrees deprimides o a la gestió de les reserves que fixa l’article 160.5.d TRLUC. En tot cas, cal formalitzar la cessió en document públic. Hi ha determinats supòsits en què és possible l’alienació directa: • A entitats urbanístiques especials, per part de l’Administració territorial titular. En el cas dels ens locals, la possibilitat s’entén referida a mancomunitats en matèria urbanística, a entitats públiques empresarials locals, a societats mercantils de capital íntegre local o a consorcis urbanístics. • A entitats de caràcter benèfic i social i a promotors públics per construir habitatge protegit. • A persones amb nivell d’ingressos baix, en operacions de conjunt aprovades per l’Administració competent. • Si el concurs públic queda desert o fallit, o per incompliment de les obligacions de l’adjudicatari, sempre que els adquirents assumeixin les mateixes obligacions i l’alienació s’efectuï en el termini d’un any. Com a condicions específiques, s’ha d’assenyalar que l’alienació directa s’ha de fer pel preu resultant de la valoració; si és inferior, s’aplica el règim de la cessió. c. Dret de superfície La regulació del dret de superfície, entès com a dret real de naturalesa civil, es troba en la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, concretament en l’article 564. El dret de superfície, com a instrument de la política de sòl i habitatge, és regulat en l’article 171 TRLUC, el punt 2 del qual remet subsidiàriament a la legislació civil catalana i al títol constitutiu del dret. Poden constituir-lo, dins l’àmbit de les competències respectives, les entitats següents: • la Generalitat de Catalunya; • els ens locals (municipis, comarques, mancomunitats, províncies i consorcis locals); • les entitats urbanístiques especials (Incasòl, consorcis urbanístics, mancomunitats urbanístiques, entitats públiques empresarials, societats mercantils de capital íntegrament públic); • altres persones jurídiques de dret públic (només queden organismes autònoms); • persones particulars. La normativa urbanística no fa referència a terminis, sinó a l’acte de constitució del dret dins els límits de la legislació civil catalana (article 171.3 TRLUC). El termini establert en l’article 564 del Codi Civil de Catalunya és de noranta-nou anys. Sigui com sigui, s’exigeix la vinculació a una de les següents finalitats específiques: • Construir habitatges (si l’ús del sòl és residencial). • Establir serveis complementaris (ús d’equipaments públics o privats).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=