Temari de proves selectives 2026 175 Un cop instada la revisió anticipada, el conseller de Territori i Sostenibilitat, si les circumstàncies ho exigeixen, pot ordenar, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i després d’haver concedit audiència als ens locals afectats, la revisió anticipada d’un pla d’ordenació urbanística municipal. SUPÒSITS INDEMNITZATORIS L’urbanisme —com a funció pública— no genera drets indemnitzatoris. Les excepcions a aquesta regla general de no indemnització es preveuen en l’article 48 TRLSRU i s’emmarquen dins del règim general de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques, que s’articula a partir de l’existència d’un dany efectiu, avaluable econòmicament, individualitzat i imputable a l’Administració, sempre que hi hagi un nexe causal entre l’actuació de l’Administració i el dany referit. Aquesta regulació es fonamenta en la competència estatal reconeguda en l’article 149.1.18 CE, que inclou el sistema de responsabilitat de totes les Administracions Públiques, si bé el Tribunal Constitucional també admet que les Comunitats Autònomes estableixin altres supòsits indemnitzatoris, sempre que respectin la legislació estatal i serveixin per al desenvolupament d’una política sectorial determinada. Així doncs, en l’àmbit urbanístic, l’element fonamental per determinar els supòsits de responsabilitat patrimonial ve definit per la delimitació del contingut normal del dret de propietat immobiliària i, com a conseqüència, pel contingut de les facultats urbanístiques i pel seu exercici, regulats per la legislació urbanística. Com a principi general, cal partir del fet que l’ordenació urbanística, és a dir, la regulació de l’ús dels terrenys i de les construccions, no genera drets indemnitzatoris, sinó que es considera una limitació pròpia de les tècniques urbanístiques per delimitar el contingut normal del dret de propietat, amb l’excepció d’aquells supòsits expressament previstos en la Llei, quan una lesió causada per l’activitat urbanística no és susceptible de restitució entre els diferents titulars, això és, quan suposa una limitació o una vinculació singular que excedeix de les càrregues urbanístiques ordinàries, i així s’estableix també en la normativa urbanística catalana, TRLUC, en l’article 6: “Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions. L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i de valoracions.” Pel que fa a altres supòsits, l’article 115.2 TRLUC estableix que “els supòsits d’indemnització per raons urbanístiques els regula la legislació que els sigui aplicable i aquesta Llei”; per tant, remet a la Llei bàsica estatal i a la regulació que conté. Supòsits en què escau el dret d’indemnització del titular afectat per l’actuació urbanística a. Indemnització per alteració del planejament (article 48 TRLSRU) S’aplica en aquells casos en què el nou planejament altera l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament anterior i causa una lesió que ha de ser indemnitzada. S’exigeix, doncs: • L’existència de modificació o revisió del planejament vigent.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=