Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics

Temari de proves selectives 2026 185 urbanístiques col·laboradores que s’han de constituir en document públic i que adquireixen personalitat jurídica en el moment en què s’inscriuen en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la Direcció General d’Urbanisme. La iniciativa la tenen els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total, l’associació administrativa de cooperació o bé l’Administració actuant, que, a la pràctica, és el més habitual. Les condicions que n’aconsellen la utilització són que hi hagi molts propietaris, que no tinguin una voluntat de desenvolupar el sector o no es posin d’acord i, en canvi, l’Administració sí que tingui interès per desenvolupar el sector, i, a més, tingui capacitat de gestió i d’endeutament. Cal, finalment, que la complexitat tècnica urbanística del polígon d’actuació determinat o del sector aconsellin aquesta modalitat. És la modalitat amb més predomini del sector públic i menys grau de participació dels particulars, ja que qui la insta sol ser l’Administració actuant, que també és qui executa les obres d’urbanització. Modalitat per sectors d’urbanització prioritària És regulada en els articles 142 a 151 TRLUC. S’entén per “sectors d’urbanització prioritària” els àmbits de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat que hagin estat declarats així per l’Administració actuant. La prioritat d’aquests sectors es justifica per la concurrència de circumstàncies especials de caràcter urbanístic, demogràfic, de necessitat de desenvolupament de sistemes urbans, de necessitat d’obtenció immediata de sòl urbanitzat o bé, si escau, d’acord amb el planejament territorial. El sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació en la modalitat per sectors d’urbanització prioritària no és en realitat un veritable sistema, atès que el sistema d’actuació urbanística en un sector d’urbanització prioritària ha de ser el de reparcel·lació per cooperació. Expropiació En l’institut de l’expropiació hem de diferenciar les expropiacions per raons urbanístiques de les expropiacions ordinàries. Les primeres es regeixen, amb caràcter prioritari, pel que disposa la legislació urbanística i, supletòriament, per la Llei d’expropiació forçosa de 1954, i les segones es regeixen per la Llei d’expropiació forçosa de 1954 (LEF). L’objectiu del sistema d’actuació per expropiació consisteix en l’execució del planejament i, si escau, l’edificació (article 146.2 TRLUC). Correspon a l’Administració actuant decidir el sector o polígon que ha d’executar-se per expropiació, decisió que ha d’adoptar en funció de les necessitats, els mitjans economicofinancers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin en cada cas (arts 115.1 i 3 TRLUC). Respecte a la valoració dels béns integrats en el polígon o sector que s’ha de gestionar, és important saber que hi ha el mètode de valoració individual, d’acord amb les regles de valoració del TRLSRU estatal i la LEF, i el mètode específic de valoració urbanística per taxació conjunta.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=