Temari de proves selectives 2026 187 • Les plantacions, les obres, les edificacions, les instal·lacions i les millores que no es puguin conservar es valoren independentment del sòl, i se n’ha de satisfer l’import a les persones propietàries interessades amb càrrec al projecte de reparcel·lació i en concepte de despeses d’urbanització. • S’han d’adjudicar com a finques independents les superfícies que compleixin els requisits de parcel·la mínima edificable i que tinguin la configuració i les característiques adequades per edificar-hi de conformitat amb el planejament urbanístic. El sòl que no s’ajusti als requisits esmentats també es pot adjudicar com a finca independent, a instància de les persones interessades, si s’aconsegueix formar una parcel·la mínima edificable en agrupar-la amb una altra finca que hi confini, externa a l’àmbit de reparcel·lació i d’una qualificació igual o compatible. • S’ha de tenir en compte el valor diferencial que les parcel·les destinades a habitatge de protecció pública poden tenir en relació amb les de renda lliure. Els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en dos supòsits: • Si han estat obtinguts per expropiació, per raó d’haver-se’n avançat l’obtenció. • Si han estat adquirits per qualsevol títol onerós o per cessió gratuïta en una actuació no urbanística. • Per a superfícies de domini públic per determinació de la legislació sectorial, només en cas que compleixin algun dels requisits anteriors i, a més, experimentin variació en el planejament que s’hagi d’executar, de forma que aquest prevegi la compatibilitat del manteniment de l’afectació al domini públic sectorial amb l’establiment d’usos urbanístics mitjançant la corresponent qualificació de zones o sistemes. Els béns de domini públic obtinguts gratuïtament en el desenvolupament d’una actuació urbanística no donen lloc a atribució d’aprofitament a l’Administració titular. Tanmateix, sí que hi ha de participar per diferències d’adjudicació. El Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament i es modifica el Reglament de la Llei d’urbanisme pel que fa al dret de reallotjament, té per objectiu desenvolupar i actualitzar la regulació del dret de reallotjament de les persones afectades per actuacions urbanístiques, i estableix les condicions bàsiques d’accés i el règim jurídic dels habitatges de substitució destinats a fer efectiu el dret esmentat. Així, l’objectiu és oferir un tipus d’accés a un habitatge de protecció oficial específic per a aquelles persones que, pel sol fet de residir en un habitatge situat en un àmbit d’actuació urbanística, es veuen obligades, previs els tràmits legals pertinents, a desocupar l’immoble afectat. Amb aquesta finalitat, es redueix substancialment el contingut de l’article 128 RLUC, que fins aleshores regulava detalladament el dret de reallotjament, i es fa una remissió en bloc a les disposicions del capítol V del títol V del reglament. Efectes de l’aprovació del projecte de reparcel·lació Segons l’article 127 TRLUC, l’acord d’aprovació d’un projecte de reparcel·lació produeix els següents efectes econòmics i jurídics reals: • La cessió dels drets al municipi en què s’actua o, si s’escau, a l’Administració urbanística actuant, en ple domini i lliures de càrregues, dels terrenys de cessió obligatòria, perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o perquè se’n faci l’afectació als usos que determini el planejament urbanístic. • L’afectació amb efectes de garantia real de les parcel·les adjudicades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al sistema de reparcel·lació.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=