Temari de proves selectives 2026 42 La determinació de l’horari concret de cada dia de la setmana que ha de fer el personal funcionari de les EELL és una competència local que pot ser pactada. En qualsevol cas, la suma de l’horari diari establert per la corporació local no pot superar la jornada màxima establerta legalment. La disposició addicional 144 de la Llei 6/2018, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, estableix que la jornada de treball general en el sector públic es computa en quantia anual, 1.642 hores, i suposa una mitjana setmanal de trenta-set hores i mitja, sens perjudici de les jornades especials existents o que, si escau, s’estableixin. Així mateix, disposa que cada Administració Pública pot establir en els seus calendaris laborals, prèvia negociació col·lectiva, altres jornades ordinàries de treball diferents de l’establerta amb caràcter general, o un repartiment anual de la jornada d’acord amb les particularitats de cada funció, tasca i àmbit sectorial, atenent, sobretot, al tipus de jornada o a les jornades a torns, nocturnes o especialment penoses, sempre que en l’exercici pressupostari anterior s’hagin complert els objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa. Això no pot afectar el compliment, per part de cada Administració, de l’objectiu que la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8% de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits. Dret a la jubilació L’article 14.n) TREBEP reconeix el dret a la jubilació, en els termes i les condicions establerts en les normes aplicables, i l’article 67, relatiu a la pèrdua de la relació de servei, esmenta la jubilació. La jubilació dels funcionaris pot ser: • Voluntària, a sol·licitud del funcionari. La jubilació voluntària, a sol·licitud de l’interessat, és procedent sempre que compleixi els requisits i les condicions establerts en el règim de la Seguretat Social aplicable. La jubilació voluntària i anticipada a l’edat ordinària de jubilació forçosa suposa l’aplicació de coeficients reductors en la quantia de la pensió. • Forçosa, en complir l’edat legalment establerta. La jubilació forçosa es declara d’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys. Això no obstant, en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de l’estatut, es pot sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu, com a màxim, fins que es compleixin setanta anys. L’Administració Pública competent ha de resoldre de manera motivada l’acceptació o la denegació de la prolongació. Per la declaració d’incapacitat permanent per a l’exercici de les funcions pròpies del cos o escala, o pel reconeixement d’una pensió d’incapacitat permanent absoluta o incapacitat permanent total en relació amb l’exercici d’aquestes funcions. • Parcial. La jubilació parcial, a sol·licitud de l’interessat, és procedent sempre que compleixi els requisits i les condicions establerts en el règim de Seguretat Social que li sigui aplicable. L’exigència d’aquests requisits i la incompatibilitat que preveu l’article 165.2 de la LGSegSoc —que estableix la incompatibilitat de la percepció d’una pensió i l’ocupació d’un lloc de treball en el sector públic— n’impedien l’aplicació als funcionaris locals, però, ara, el TREBEP preveu la possibilitat que la jubilació dels funcionaris sigui parcial.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=